L'espasa i la llavor

Amb uns personatges històrics que cobren vida amb força i determinació, L’espasa i la llavor reconstrueix un moment clau de la història catalana quan —després de la victòria l’any 1149 de Ramon Berenguer IV contra Al-Muzaffar a Lleida— es repoblen les terres entre l’Ebre i el Llobregat, conegudes com la Catalunya Nova.
L’any 1150 dotze monjos de l’abadia de Fontfreda creuen els Pirineus cap a la Catalunya Nova. Amb ells viatgen el pare Esteve, un jove amb un cor i una ment inquietes, i en Gilabert, un cavaller desenganyat de la cruel guerra on han perdut la vida els seus companys. La missió que tenen és fundar un monestir al lloc conegut com a Hortus Populeti, però l’arribada dels religiosos del Cister provocarà un conflicte sagnant amb en Ramon i en Ponç de Cervera, ja que veuen perillar el seu poder absolut a la regió.
Durant l’edificació pedra a pedra dels murs de Poblet, les històries entrecreuades d’en Gilabert, l’Esteve i la Gaia «la jove i ambiciosa filla del senyor de l’Espluga», embolicats en conspiracions i assassinats, submergeixen el lector en una època convulsa i fascinant. L’espasa i la llavor és una novel·la on es conjuguen el rigor històric i la voluntat de dotar els seus protagonistes d’uns ideals i d’unes ambicions que els fan molt humans.